Pescadors Contrabandistes

pescadors_web_banner_lletres


Com a tots les pobles de la costa, també hi havia els
 pescadors. Aquests durant l’Edat Mitjana havien hagut de pescar sovint amb llicència del Senyor feudal del Castell de Vilassar i a causa sovint de l’avarícia d’aquest s’esdevingueren molts plets entre els pescadors del veïnat de mar i el noble. A finals del segle XVII i sobretot a principi del segle XVIII aquest col·lectiu incrementà notablement. Després de la Guerra de Successió (1700-1714).

L’efecte de la pirateria anava remetent la virulència que havien tingut els segles precedents arran, sobretot, dels acords de les dinasties borbòniques regants a França i a Espanya i de les seves respectives polítiques de cors que en endavant canalitzarien les agressions dels corsaris vers els anglesos aquarterats a l’Illa de Menorca. El creixement demogràfic sobretot donat en la gent de mar va permetre a partir dels anys 20 del segle XVIII la construcció de l’Església de Sant Joan i més endavant l’assoliment del títol de municipi independent atorgat per Carles III de Borbó el 9 de novembre de l’any 1784. Com que els fondals mariners de Vilassar eren massa pobres per l’incement demogràfic que experimentà Vilassar de Mar a finals del segle XVIII, molts pescadors feinejaven sovint a les costes franceses, de la zona de Huelva i de les ries de Galícia, establint-s’hi durant llargues temporades i salant el peix per garantir-ne la seva conservació. L’estada en aquestes zones va permetre també la importació de mercaderies gravades pels estancs reials que, però, foren sovint burlats pels pescadors locals que moltes vegades complementaven els guanys de la pesca amb el lucre de la pràctica del contrabandisme de tabac, puros que venien de Cuba, el famós “azulete” per tenyir les robes i altres matèries que degudament bescanviades al mercat negre reportaven força beneficis.

Els contrabandistes descarregaven les naus de nit fent servir les espelmes que hi havia a la capelleta de Sant Pere de Ca la Toia com a senyal de si hi havia o no guàrdies de l’autoritat reial. Un cop descarregats els farcells els amagaven a les fresqueres o hipogeus de les cases perquè molts d’ells comunicaven entre sí fet que en cas d’inspecció policial, les mercaderies passaven de casa en casa escapant-se de la mirada de la policia. Sovint les autoritats policials i civils participaven d’aquest negoci il·legal fent la vista grossa a canvi d’una part del lucre. Quan el mar no permetia feinejar es dedicaven a fer cordes i nanses i a remendar xarxes, feines que normalment les dones feien, a més de dedicar-se a vendre el peix que els marits duien a casa. El seu color és el blau i el seu signe el peix. La seva zona va des del carrer de la Aduana fins el terme municipal de Cabrera de Mar, el que tradicionalment es coneixia com el veral de Sant Pere que precisament era el patró dels pescadors juntament amb Sant Elm i la Mare de Déu del Carme. 

 

Hashtag: #GentPescadoraVdM17

Deixa un comentari